Els nostres Avis i el porc

A les cases dels nostres avis normalment tenien animals pel seu propi consum. El porc era un d'ells, ja que a part de que podia menjar de tot després un cop sacrificat s'aprofitaven totes les seves parts desde els peus fins el nas.

Era un animal que tots els pagesos criaven i quan el tenien prou gras el sacrificaven. Normalment ho feien a l'hivern ja que la carn es conservava millor i era quan l'home necessitava més aliment per combatre el fred.

Així com hi havia un escorxador municipal (matadero) per sacrificar bestiar de llana i cabrum, els porcs es mataven al carrer al davant de casa. L'ajuntament no deixava que es matessin els porcs tots els dies de l'any. Donava permisos segons el temps que feia, solia ser del mes d'octubre al mes de març.

La major part de la carn (costella, fetge, llom) es conservava o amb sal o fent el que es deia “ el confitat” que consistia en fer bullir la carn i posar-la en gerres plenes del mateix llard del porc.

La part de l'esquena i del coll (cansalada) la salaven i la penjaven al rebost per el consum de tot l'any.

Algunes famílies benestants tenien el privilegi de matar més d'un porc i així poder salar alguna cuixa (pernil). La cuixa la cobrien amb sal i per sobre hi posaven pedres per així afavorir que s'escurres tota l'aigua de la carn. Per assegurar la seva curació s'havia de girar alguna vegada. Aquest proces ja l'utilitzaven a l'edat mitjana i es va mantenir gairebé fins tot el segle XX.

La matança del porc la feia tota la família des del més xic fins al més gran. Per començar es separaven les parts de magre i les de greix. Amb una caldera d'aram es posava tot el greix i es remanava amb un culleró o paló de fusta per fondre i separa el llard del restant, que se'n deien greixons.

Un cop s'havia colat el llard s'omplia la caldera d'aigua on es feia bullir al freixura, els peus, el ventre i totes les parts toves del porc. D'això se'n deia tall del perol que després servia per fer botifarra blanca o negra si s'hi barrejava la sang.

Les parts més magres es trinxaven, s'amanien amb sal i pebre i s'embotien amb els budells del porc per fer-ne botifarres o llonganisses. Amb els budells més grans en feien el bisbe blanc i el negre.

La feina de netejar els budells la feien les mucaderes. Elles anaven casa per casa oferint la seva feina.

Un cop bullides els botifarres es treia la caldera del foc i es posava a refredar on encara s'aprofitava el llard del perol que quedava pres per damunt del brou. El brou, hi havia el costum, de repartir-lo entre els veÏns que se'l menjaven com a sopa.

Aquesta era la matança del porc de fa uns quants anys. Ara encara que sigui amb instal.lacións i màquines més modernes a Cansaladeria Singla continuem aquesta tradició. Criem, engreixem els porcs a la granja Singla per així garantir un producte millor a les nostres botigues.

DE LA GRANJA AL TAULELL TOT HO POSAREU AL CISTELL!!