Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers per optimitzar i adaptar-se
a la vostra navegació i preferències, entre altres tasques. Si continueu
navegant entendrem que accepteu la nostra Política de privadesa.
D'acord Més informació
D'acord Més informació
La granja
La familia Singla sempre havia tingut bestiar a casa, com en moltes cases d'aquella época hi havia quatre conills, gallines i algun porc. En Francisco havia après a estimar el bestiar dels seus pares i avis.
Era molt conscient que l'única manera de garantir la qualitat dels productes era elaborant—los amb una carn excel·lent. Per assegurar—ho va decidir construir una granja que fos capaç d'abastir de matèria primera de la botiga. Un cop més va comptar amb l'ajuda del tiet Joan i la granja es va construir al Cap de la Serra, un paratge propietat de la tieta Enriqueta (muller d'en Joan). L'any 1972 es van començar a construir les primeres naus i com no amb en Francisco fent de paleta.
La granja, que és de Cicle tancat, s'ha anat engrandint i modernitzant durant els anys i en l'actualitat té una capacitat per 3000 porcs, entre mascles, mares, garrins i engreix que abasteixen una mitjana anual del 90% del que es van a les nostres botigues.
Era molt conscient que l'única manera de garantir la qualitat dels productes era elaborant—los amb una carn excel·lent. Per assegurar—ho va decidir construir una granja que fos capaç d'abastir de matèria primera de la botiga. Un cop més va comptar amb l'ajuda del tiet Joan i la granja es va construir al Cap de la Serra, un paratge propietat de la tieta Enriqueta (muller d'en Joan). L'any 1972 es van començar a construir les primeres naus i com no amb en Francisco fent de paleta.
La granja, que és de Cicle tancat, s'ha anat engrandint i modernitzant durant els anys i en l'actualitat té una capacitat per 3000 porcs, entre mascles, mares, garrins i engreix que abasteixen una mitjana anual del 90% del que es van a les nostres botigues.
La botiga
La botiga es va muntar als baixos de la casa del tiet Joan, al carrer Manresa on encara avui és oberta al públic. Un taulell, una petita cambra frigorifica, unes taules per desfer i elaborar, una pastera, una embotidora, una caldera i poca cosa més.
El 5 de novembre del 68 és va inaugurar i es va matar un porc al "Matadero de Navarcles", al migdia ja s'havia venut tot. En aquells inicis el Francisco i la Manola tenien I'ajuda de la familia que col·laborava amb tot el que podia i també d'en Pere Carrera (de cal Ciscura) i en Roberto Torras, homes que ja feien de "matadors" al poble.
Durant tots aquests anys germans, cosins i nebots han treballat a la Cansaladeria que sempre ha tingut vocació d'empresa familiar. Amb el pas del temps la botiga va créixer i ja es va haver de contractar alguna dependenta.
Durant una temporada també hi va haver una botiga al barri de Torruella però es va decidir traspassar—la per centrar els esforços en el creixement de la de Navarcles.
El 5 de novembre del 68 és va inaugurar i es va matar un porc al "Matadero de Navarcles", al migdia ja s'havia venut tot. En aquells inicis el Francisco i la Manola tenien I'ajuda de la familia que col·laborava amb tot el que podia i també d'en Pere Carrera (de cal Ciscura) i en Roberto Torras, homes que ja feien de "matadors" al poble.
Durant tots aquests anys germans, cosins i nebots han treballat a la Cansaladeria que sempre ha tingut vocació d'empresa familiar. Amb el pas del temps la botiga va créixer i ja es va haver de contractar alguna dependenta.
Durant una temporada també hi va haver una botiga al barri de Torruella però es va decidir traspassar—la per centrar els esforços en el creixement de la de Navarcles.
Va arribar el moment en que s'havia de tornar a prendre una decisió valenta. Com diu la màxima: créixer o morir. La botiga del poble s'havia fet petita i no hi havia marge per engrandir—la. Ja hi havia una part do producció als baixos de la casa familiar habilitada per assecar pernils i embotits, però això només va ser útil durant un temps i ni facilitava la feina ni resolia la creixent demanda de productes.
També s'hi va afegir el control més estricte des de finals dels anys 80 per part dee les administracions alimentàries cosa que va empènyer a prendre la decisió de construir una fàbrica homologada a la normativa vigent.
En Francisco va decidir adquirir uns terrenys al poligon industrial de Navarcles, el vincle entre la Cansaladeria i el poble sempre ha estat molt estret i no s'imaginava una altra ubicació.
Calia una gran inversió i malgrat que a la botiga vella Ies coses havien anat molt bé aquella incertesa sobre si el projecte sortiria bé, va forçar a no estirar més el braç que la màniga i fer les coses de mica en mica. Es va plantejar una fàbrica amplia, funcional i sobretot que facilités la feina i optimitzés l'esforç que s'havia de fer. A més a més ja s'hi va plantejar una botiga adjunta per oferir un millor servei als clients. D'una banda calia solucionar els problemes d'espai per a la producció i de l'altra la comoditat per fer la compra i els accessos als clients que a la botiga del poble eren difícils.
Si ho recordeu en Francisco era paleta i amb ell al cap, l'ajuda d'en Cayetano, el David, en Quicopep (nebot) i el Josep (germà) es van anar planificant totes les instal·lacions, des dels complexes sistemes frigorífics o estructurals fins al més senzill ganxo de penjar pernils.
Els fonaments de la fàbrica es van començar a col·locar, casualment, el 5 de novembre del 90, va estar operativa un parell d'anys després com a magatzem i el 19 de març del 96 es va inaugurar. La finalització definitiva de les obres i condiconaments no va ser fins l'any 2000.
També s'hi va afegir el control més estricte des de finals dels anys 80 per part dee les administracions alimentàries cosa que va empènyer a prendre la decisió de construir una fàbrica homologada a la normativa vigent.
En Francisco va decidir adquirir uns terrenys al poligon industrial de Navarcles, el vincle entre la Cansaladeria i el poble sempre ha estat molt estret i no s'imaginava una altra ubicació.
Calia una gran inversió i malgrat que a la botiga vella Ies coses havien anat molt bé aquella incertesa sobre si el projecte sortiria bé, va forçar a no estirar més el braç que la màniga i fer les coses de mica en mica. Es va plantejar una fàbrica amplia, funcional i sobretot que facilités la feina i optimitzés l'esforç que s'havia de fer. A més a més ja s'hi va plantejar una botiga adjunta per oferir un millor servei als clients. D'una banda calia solucionar els problemes d'espai per a la producció i de l'altra la comoditat per fer la compra i els accessos als clients que a la botiga del poble eren difícils.
Si ho recordeu en Francisco era paleta i amb ell al cap, l'ajuda d'en Cayetano, el David, en Quicopep (nebot) i el Josep (germà) es van anar planificant totes les instal·lacions, des dels complexes sistemes frigorífics o estructurals fins al més senzill ganxo de penjar pernils.
Els fonaments de la fàbrica es van començar a col·locar, casualment, el 5 de novembre del 90, va estar operativa un parell d'anys després com a magatzem i el 19 de març del 96 es va inaugurar. La finalització definitiva de les obres i condiconaments no va ser fins l'any 2000.
Cansaladeria Singla
Carrer La Vinya, 2
08270 - Navarcles (Barcelona)
938270380
Fax: 93 827 05 12
COMPARTEIX LA NOSTRA WEB A
n° visites: 336450